Palau Güell

La setmana passada vaig poder visitar les obres de rehabilitació del Palau Güell, situat al carrer Nou de la Rambla. Tancat des de fa més de 5 anys, es planteja l'obertura total al voltant del dia de Sant Jordi del 2011.
Actualment es pot visitar parcialment de manera gratuïta la zona d'accés i vestíbul, aixi com les cavallerisses.

Aquest projecte, ambiciós des de bon començament, ha patit algunes crítiques. Fa un temps, alguns experts van alertar del risc de perdre l'essència Gaudí en algunes de les obres en procés de rehabilitació o construcció, una situació que va acabar d'esclatar pel cas "Cripta Güell".

Tot i que la polèmica també ha esquitxat aquest projecte, pel cas de les xemeneies, el projecte de reforma es centra actualment en les habitacions i zones privades d'aquesta casa, propietat de la Diputació de Barcelona des de l'any 1945. Fa molt bona pinta, veurem els resultats finals en un any.

Referèndum al Maig

Fa unes setmanes vaig poder conèixer de primera mà les intencions de convocar el referèndum pel projecte de la Diagonal. He deixat passar el temps, tot esperant que el 2010 donés més detalls sobre l'experiència.

La prudència municipal, amagada amb altres temes ara més prioritaris (Jocs Olímpics i eleccions al Barça i a Catalunya), segurament dificultarà que el tema acabi debatint-se amb tots els pros i contres.

Tot sembla indicar que es votarà durant 3-4 dies, a equipaments municipals, i amb 3 alternatives.

L'alternativa A, l'alternativa B i l'alternativa C,no fer res. La diferència de matisos entre les dues primeres alternatives poc provocar una curiosa paradoxa: que el procés participatiu on està afectada tota la població sigui molt menys rica que el debat público-tècnic de fa un any i mig.

És a dir, correm el risc que el debat acabi centrant-se en "on ha de passar el tramvia" més que no pas en com impacte pot tenir el projecte en el seu entorn urbà, en la mobilitat i la quotidianitat de les persones. Vet aquí una segona paradoxa, el projecte que ha de ser emblema de la Barcelona del futur acabarà sent un debat centrat en 10 metres d'amplada.

Jubilació més enllà dels 65

Personalment, no veig un gran problema ni econòmic ni en la salut dels treballadors respecte la possibilitat de jubilar-se més enllà dels 65. No només en el present, sinó pensant en un futur on l'esperança de vida arribi als 85 anys.

Sense entrar en consideracions  personals i/o econòmiques de la mesura, el meu comentari s'adreça al que considero una incongruència d'alguns sindicats, que ja han mostrat la seva desaprovació:

- La principal incongruència és la crítica al "materialisme" de la societat però el discurs sindical es centra, encara més ara en època de crisi, en consideracions materials. On queda la defensa de la dignitat del "treball" més enllà de la seva funció econòmica?

- Es pot defensar una jubilació als 65 i atacar les prejubilacions?
- Quines propostes hi ha en relació al càlcul de les pensions? Seguiran defensant unes pensions que es calculin en base als darrers 15 anys de cotitzacions? És possible plantejar un allargament de l'edat de jubilació per completar un sistema que tingui en compte tota la vida laboral?

El llibre digital i les biblioteques

En vaig parlar del tema recentment (1) i (2)

Com ja comentava fa uns mesos, les biblioteques municipals estan canviant els seus usos. Però hi ha canvis més enllà de l'ús de l'equipament en sí: el canvi en els hàbits de lectura com a resultat de l'e-book i les possibilitats 2.0 en la socialització dels continguts cultural.

Recentment, una de les persones que gestionen la Xarxa de Biblioteques Locals em comentava que estan treballant en un horitzó en el qual la biblioteca no tingui el préstec de llibres com a element que els defineixi. A la meva pregunta sobre la proliferació d'e-readers i l'adaptació de la indústria a aquest format la resposta va ser menys dramàtica del que es podria esperar:

 - A la indústria l'interessarà que la biblioteca ofereixi "un tastet" d'un llibre sense necessitat de dedicar un exemplar i uns costos de distribució.
- Arribarà el dia que la indústria oferirà préstec de llibres per 3-4 setmanes a un preu molt baix.

Doncs bé, el següent Post d'un altre bloc ofereix pistes sobre l'acceleració d'aquestes realitats. Molt recomanable i informatiu sobre el que vindrà en consum cultural.

Territori versus autonomia local

La crisi política d'Ascó, generada per la decisió de deixar en mans dels Ajuntaments la seva possible candidatura al magatzem temporal de residus, ha posat en evidència la feble relació entre nivells de govern.

Si bé la majoria de catalans proclamem una major autonomia i menor relació amb l'Estat, regularment es demostren les mancances en les relacions entre municipis i autonomies.

D'exemples en trobaríem molts. Ara bé, no és el meu objectiu plantejar aquestes mancances, sinó més aviat plantejar la principal problemàtica, que és la dificultat de fer planejament al territori.

El planejament territorial, que està en mans de Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, hauria de ser el marc sobre el qual definir decisions similars a la ubicació d'un parc d'atraccions, un parc eòlic o altres béns i serveis ben percebuts per la societat.


La realitat és que, encara que aquest instrument serveixi com a full de ruta, els municipis i alguns territoris poden tenir la sensació que només se'n recorden d'ells quan interessa. I aquest raonament porta, inexorablement, a situacions límit en les quals la política partidista arriba massa tard.
Perquè sota el paraigües de "donar equilibri territorial", els governs de CiU i el tripartit han fet bàsicament iniciatives, però mai plans ambiciosos que permetin mirar el futur amb optimisme.

Però encara que donem la raó als crítics amb CiU i el PSC d'Ascó no podem oblidar la capacitat de l'estat per crear conflictes interdepartamentals. No oblidem que, tot i l'error comès per la ministra Espinosa, els municipis no tenen competències en matèria nuclear.

En el fons, doncs, tres problemàtiques, segurament sense una solució clara:

1) Els municipis han de tenir capacitat real per incidir en les activitats econòmiques? Totes tenen el mateix valor o aquelles relacionades amb l'energia nuclear han d'anar a banda?
2) Un municipi, dins d'un altre territori, que pertany a un altre Estat, que forma part de la Unió Europea, pot reinvindicar la seva autonomia en aquests assumptes? Si no és aquest municipi, qui l'hauria de tenir?
3) Disposem d'instruments polítics d'equilibri territorial que passin pel consens o bé aquest principi es basa en petits afegitons sense gaire planificació en conjunt?

La suma de mala comunicació=mala gestió

Sovint és més fàcil explicar èxits en la comunicació política més que no pas fracassos. Hi ha fracassos de comunicació i èxits de gestió (algunes polítiques de tots els governs, fetes amb la millor intenció i amb bons resultats). En aquests casos, tenir bons assessors i bones relacions amb els mitjans és clau per canviar la tendència.

Tornant al cas del foc d'Horta de Sant Joan, si bé la informació va fluir durant tots els dies de crisi, amb el temps la sensació és que més informació no és millor informació. I en aquest cas, informació distorsionada o una mala gestió de la informació sol implicar gestió molt millorable.

Quan fa una setmana el Conseller Baltasar defensava la gestió reconeixia una mala comunicació interdepartamental. Estava dient que, amb la informació disponible, la seva àrea no ho podia fer millor. Una situació que els veïns del poble no es creuen, ja que ells van veure des del principi que no podia ser un llamp, una péssima comunicació amb els veïns que va eliminar augmentar la tensió.


Posteriorment apareix el famós informe dels forestals, un informe que ahir va ser qualificat d'incomplet pels mateixos redactors. Això demostra una mala comunicació interna i possiblement una mala gestió dels responsables, que van donar per definitiu quelcom qeu no ho era.

En paral·lel es coneix un altre informe sobre incidències, una informació ocultada en el moment que es van conèixer les morts dels membres del GRAF. En aquell moment es va determinar com a única causa d'aquella desgraciada mort la mala sort i es va rebutjar qualsevol problema de coordinació o comunicació interna.

Per tant, independentment del resultat dels treballs d'incendi, en bona mesura ressolts per la perícia dels professionals tècnics, a un polític se l'ha de jutjar la "gestió" per quelcom més: complicitat amb els seus càrrecs tècnics, capacitat per generar confiança amb la ciutadania, fiabilitat en les declaracions.

Una mala comunicació en tants fronts de l'actuació esdevé doncs, una pèssima gestió. Voler separar una cosa de l'altra és reduir l'activitat política a un espai de gestió tècnica. Per cert, si és aquest nivell on volen treure pit, em sembla que pràcticament cap polític català mereixia el càrrec que ostenta.

Enfocar en la immigració

En els darrers dies, i com a resultat del debat suscitat per la proposta del govern municipal de Vic, ha tornat a l'opinió pública el debat sobre la immigració.

Després d'un període de debat sobre els beneficis i problemes de l'arribada de població estrangera per motius de treball, la segona part de la decàda es va caracteritzar per un doble debat sobre "regularització" vs. gestió dels nouvinguts, una confrontació d'estils de política que va generar dues formes ben diferenciades en el món local:
a) els ajuntaments que actuaven de manera activa, fins i tot insistint en la idea de la societat intercultural (multicultural) i b)  els ajuntaments que actuaven de manera reactiva, tot enfasitzant el missatge de la gestió dels conflictes.


Quan tot feia indicar que la crisi portaria a una combinació de totes dues, degut a la problemàtica derivada de l'alt atur (concentrat en un 25% en població estrangera), tornen a sentir-se veus que dirigeixen l'enfocament (el "frame") en el debat "immigració sí-immigració no", una tornada als arguments de començaments de la dècada, una visió mercantilista, poc elegant, que tornarà a fer el joc als partits d'extrema dreta. Segurament un debat és necessari, però estem segurs que el debat ha de quedar en un àmbit jurídic?